Repressió policial brutal contra els estudiants mobilitzats a Plaça Universitat. Cal que responem de manera unitària i multitudinària davant aquests fets: CONCENTRACIÓ 20H A PLAÇA UNIVERSITAT.
Avui, 18 de març del 2009, a les 5:30h de la matinada, els cossos repressius de la Generalitat han desallotjat el Rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona.
A les 5:30h aproximadament, 12 furgonetes i 5 cotxes dels Mossos d’Esquadra han irromput a l’edifici històric del rectorat de la UB, que ha estat ocupat, sense incidents, durant 4 mesos pels estudiants mobilitzats. El desallotjament s’ha realitzat sense previ avís, de manera violenta, quan una centena d’estudiants estàven dormint a l’interior de l’edifici. Alguns estudiants han resultat ferits, i han hagut de ser atesos pels serveis mèdics. Al mateix temps, els Mossos d’Esquadra han grabat a tots els residents per a ser posteriorment identificats i hi han hagut 9 imputades per una desobediència civil dubtosa.
Un cop tots els estudiants han estat fora de l’edifici històric, davant la concentració d’estudiants, professorat, PAS i mitjans de comunicació, els antiavalots dels mossos d’esquadra no han dubtat en carregar violentament contra una assemblea pacífica realitzada com a acció simbòlica a la plaça Universitat. L’execució s’ha dut a terme amb contundència i una exagerada repressió, ja que han estat detingudes sis companyes i vuit retingudes segons fonts policials, i n’han ferit a una vintena durant la càrrega. A part, els cossos de seguretat de paisà s’han encarregat d’identificar i detenir de manera improcedent els estudiants que anaven posteriorment cap a la facultat de filosofia i lletres del Raval.
Avui, un cop més, s’ha fet palesa la repressió, política i policial, que estan patint de manera reiterada els estudiants crítics amb la reforma universitària. Ens trobem davant una situació límit, en una setmana hem vist com els Mossos d’Esquadra entraven a una universitat pública en quatre ocasions, la majoria de cops acompanyades d’una repressió violenta injustificada. Sembla mentida que a aquestes altures de consolidació d’un estat democràtic encara es registri un comportament del govern típic de l’època franquista, ja que situacions com aquesta sols venen encaminades per la repressió política de les veus dissidents, i no per un comportament autoritari que de forma manipuladora s’atribueix als estudiants.
Fins el moment, el rectorat ocupat pels estudiants ha estat un focus d’atenció per ser un espai de debat i diàleg amb les veus crítiques del moviment estudiantil, a part de que fins al moment s’havia mantingut una cordial relació amb l’equip rectoral. Aquest, prometia una vegada i una altra la seva voluntat de diàleg amb els ocupants, reiterant sempre que no permetria en cap cas l’entrada de les forces policials al recinte universitari. No obstant, avui s’han trencat aquestes relacions per sorpresa, deixant palesa que la voluntat conciliadora del rector sols rau en paraules buides de contingut i falses promeses.
Deixant de banda la veu dels estudiants que han utilitzat les vies democràtiques del referèndum per aconseguir el diàleg, el raonament del rector, Dídac Ramírez, és que l’entrada dels mossos d’esquadra queda totalment legitimada perquè s’estava fent malbé la imatge de la Universitat de Barcelona. En les urnes, el vot a favor de la paralització del procés per a obrir un debat real va ser el massiu, rondant el majoria dels casos el 90% amb una participació mai vista. Malauradament, aquests resultats han estat totalment desestimats per les institucions universitàries, deixant clar que tot i els intents d’accedir pels mitjans institucionals, la resposta a les demandes de diàleg és nul·la.
Després de la roda de premsa de dilluns 16, on tots els moviments socials, i gran part del professorat tant universitari com de secundària, van mostrar la seva solidaritat amb els estudiants, i la repulsa explícita de la repressió policial a les universitats, el rector fent cas omís a aquestes reivindicacions socials i populars, soluciona amb l’estètica i l’ètica franquista les veus contraries a les seves intencions.
Finalment, davant la situació viscuda en els últims dies, i especialment, les últimes hores. La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants exigim la dimissió immediata de el rector de la UB Dídac Ramirez, el president de l’ACUP Josep Joan Moreso, el conseller Josep Huguet i el conseller Joan Saura.
Anunciem que aquesta tarda es convoca una concentració protagonitzada per tota la societat a les 20h davant l’edifici històric de la UB.
No cedirem davant la repressió.
US CONVIDEM A ADHERIR-VOS AL MANIFEST PRESENTAT DILLUNS DIA 16 DE MARç CONTRA LA REPRESSIÓ A LES UNIVERSITATS, SIGNAT PER ESTUDIANTS, I MOVIMENTS SOCIALS, sumeu-vos aqui.
Premsa, Imatges i Videos sobre el desallotjament:
tv3.cat (els matins, amb professor)
tv3.cat (els matins, amb Dídac Ramírez)
tv3.cat (telenotícies, càrrega en directe)
Extret de [ tancadacentral ]
17-M – Podem viure sense el capitalisme!
Aquest matí ha sortit la nova publicació del col.lectiu crisi.
La seva pàgina web actualment no està disponible, però us deixo aquí un enllaç on podreu descarregar-la en català.
Altres notícies rel.lacionades:
Barcelona: Detienen Enric Duran, activista social y anticapitalista
[Fotografia extreta de kaosenlared]
No hi ha cap comentari. Sigues el primer!
Cuando en Abril de 1978, en plena guerra fría, triunfó la revolución democrático-nacional en Afganistán liderada por el Partido Democrático Popular, el imperialismo norteamericano, que pretendía utilizar el territorio afgano como base de agresión contra la Unión Soviética y contra China, tomó la decisión de armar y financiar al oscurantismo y el fanatismo del radicalismo religioso como punta de lanza de la contrarrevolución.
Para ello se dedicó a reclutar fascistas islámicos en muchos países, desde Argelia hasta Indonesia, Arabia Saudí y Pakistán, creando así un monstruo que al final se volvió contra sus propios creadores, y que hoy sirve para justificar la pretendida “guerra contra el terror” y las guerras imperialistas de Irak y de Afganistán.
Su principal baza y su base de reclutamiento fundamental era el régimen “prooccidental” de Pakistán, enfrentado a la India no alineada, controlado desde Washington y dirigido por los sucesivos gobiernos títeres, corruptos y reaccionarios de los Bhutto y los Sharif.
Precisamente en las regiones pakistaníes fronterizas con Afganistán, encontraron los imperialistas a su carne de cañón preferida: los estudiantes de las escuelas coránicas o talibanes a los que armaron y organizaron bajo el mando de su principal agente en la zona el saudí Osama Bin Laden, vástago de una de las más ricas familias de Arabia, ampliamente vinculada en negocios inmobiliarios e inversiones petroleras con compañías norteamericanas.
Pero todo cambió cuando en Octubre de 2001 los ejércitos de los Estados Unidos y sus aliados de la OTAN atacaron al régimen que ellos mismos habían puesto en Kabul, acusándolo de ser responsable de los ataques contra el territorio norteamericano, acaecidos el 11 de Septiembre de ese mismo año.
Año: 2008
País: Israel
Director: Ari Folman
Guión: Ari Folman
Sinopsis:
Documental animado sobre la matanza de refugiados palestinos en Sabra y Chatila (Líbano) en 1982. Una noche, en un bar, un viejo amigo cuenta al director Ari que tiene una pesadilla recurrente en la que le persiguen 26 perros. Cada noche, el mismo número de animales. Los dos hombres llegan a la conclusión de que tiene que ver con una misión que realizaron para el ejército israelí durante la primera guerra con el Líbano a principios de los años ochenta. Ari se sorprende ante el hecho de que no recuerde nada de ese periodo de su vida. Intrigado, decide ver y hablar con viejos amigos y antiguos compañeros dispersados por el mundo entero. Necesita saber la verdad acerca de ese periodo y de sí mismo. Ari escarba cada vez más y sus recuerdos empiezan a reaparecer mediante imágenes surrealistas…
1 comentari
Energy Control informa:
• A la luz de los testimonios que hemos recibido durante las últimas semanas por parte de usuarios de MDMA procedentes de varias comunidades autónomas, parece haber claros indicios de que el mercado del éxtasis (MDMA, cristal, M…) estaría sufriendo algunos problemas de abastecimiento. Es decir, en muchos sitios parece que esta sustancia está empezando a escasear y que a algunas personas ya no les resulta tan fácil adquirirla como antes.
• La escasez de MDMA y las dificultades para adquirirla parecen venir acompañadas de un aumento en las tasas de adulteración y de un empobrecimiento en la calidad y pureza medias del cristal. Así vienen a indicarlo, de una parte, los informes y testimonios que estamos recibiendo por parte de los consumidores, y, de otra, los resultados de los análisis de las muestras de MDMA recogidas o recibidas durante las últimas semanas.
• En algunas provincias (Cádiz, Sevilla, Málaga y Granada) se ha identificado una partida en concreto compuesta en su mayor parte de lidocaína (un anestésico local) y que, además, contiene fenacetina (un analgésico) y dos precursores de la síntesis de MDMA, de los cuales sólo hemos podido identificar uno: el piperonal. Las características externas de este cristal son las siguientes:
Color muy blanco y con unos cristales muy duros. Olor diferente al de la MDMA. Sabor picante. Lo hemos encontrado en cristal + polvo y sólo en polvo. En Energy Control desaconsejamos el consumo de estas muestras, ya que todo indica que se trata de una síntesis imperfecta de MDMA con adulterantes añadidos.
Dues opcions:
Tu què faries? … Tu tries.
No cerquis res divertit, no hi ha res.
Llegeix de totes maneres.
La meva pregunta és: Haguessis fet el mateix?
En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nins amb discapacitats d’aprenentatge, el pare d’un dels estudiants va pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van assistir. Després d’exalçar l’escola i el seu dedicat personal, va fer una pregunta:
‘Quan no és interferida per les infències externes, tot el que fa la Natura, es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les coses com altres nens ho fan. On és l’ordre natural de les coses al meu fill?’
L’audiència va quedar en silenci davant la pregunta.
El pare va continuar. ‘Crec que quan un nin com en Shay, que era mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la forma en què altres persones tracten a aquest nin’.
Després va contar la següent història: